La nomina del Cappellan – 2
5 Dopo quell poo de citto natural
che ven de seguit d’ona intermerada,
vedend sto ambassador del temporal
che nol gh’ha intorna on’anima che fiada,
el muda vos, el morbidiss la ciera,
e el seguita el discors in sta manera.
6 Se poeù anche de prima de parlà con lee
di vocult gh’avessen gènni de sentì
quaa hin i obbligazion del so mestee,
senza fa tante ciaccer, eccoj chi;
inscì chi voeur stà stà, chi no voeur stà
el ghe fa grazia a desfesciagh la cà.
7 Punt primm: in quant a l’obbligh de la messa
o festa o no gh’è mai or fiss de dilla;
chi è via a servì n’occor che l’abbia pressa;
i or hin quij che lee la voeur sentilla;
se je fass stà paraa do, trè, quattr’or,
amen, pascienza, offrighela al Signor.
8 La messa poeù, s’intend, piuttost curtina…
on quardoretta, vint minutt al pù:
do voeult la settimana la dottrina
per i donzell e per la servitù,
de sira eemper la soa terza part,
men che al tarroch no ghe callass el quart.
Carlo Porta – continua domani